Què més ens pots explicar de Jordi Bartra?
Sóc també un cinèfil empedreït i un àvid lector, graduat en Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, futur editor de vídeo i escriptor en els temps lliures. També sóc un apassionat del coneixement i de la vida, i gran aficionat a la psicologia, la qual sempre resulta un recurs interessant a l’hora d’escriure històries.
Pel que ens deies abans de l’entrevista, ha sigut una quarantena profitosa per a tu. Pots explicar de quina manera?
Sí, i tant que ha sigut profitosa! Malgrat la cruesa del moment, ha sigut una gran oportunitat perquè les persones puguin canalitzar la seva creativitat d’infinites maneres.
En el meu cas, després d’anys donant-li voltes, he tingut l’oportunitat d’escriure el meu primer llibre de relats. Ara estic valorant si buscar una editorial o auto-publicar, l’etern debat de qualsevol escriptor novell. Això sí, a qualsevol persona interessada a contactar-me, li facilitaré les meves dades.
Quina és la inspiració del teu llibre, de què tracta?
El llibre és un recull de relats que he escrit al llarg de la quarantena. La idea surt d’una de les setmanes d’abril en les quals vaig ser ingressat a l’hospital de la Vall d’Hebron, a causa d’una pneumònia. Era quasi el pitjor moment per posar-se malalt, però un seguit d’infortunis em van portar al llit del centre sanitari. D’allà en va sortir el pilar central del meu llibre: un relat de quaranta pàgines, on narro les meves peripècies a l’hospital i la meva relació amb el meu company d’habitació, en Marcel, un home d’avançada edat infectat de COVID.
A més de les anècdotes viscudes, introdueixo reflexions sobre les delicades situacions en què em vaig trobar, que sempre oscil·len entre el dramatisme i la comèdia, tal com la vida mateixa.
Arran d’això, he escrit deu relats més, essent aquests de ficció. En ells tracto tota mena de temàtiques d’actualitat, a través de gran varietat d’estils i gèneres: sàtira, distopia, tragèdia, fantasia, realisme màgic… Al cap i a la fi sóc un aficionat a l’escriptura que encara busca la seva veu, així que el meu llibre té tanta varietat com les llistes de cançons del meu Spotify: rap i rock, música clàssica i punk, salsa i reggae, indie i merengue!
Pots explicar com va ser això de ser ingressat a l’hospital durant uns dies tan complexos?
Doncs van ser uns dels dies més estressants de la meva vida. Feia dues setmanes que estava a casa amb tos i febre. Havia trucat al 061, però m’havien dit que continués a casa prenent Paracetamol. Com que els efectes no es revertiren, vaig acabar trucant al meu ambulatori i em van fer anar al CAP immediatament. I d’allà em van enviar a la Vall d’Hebron, en fer-me una radiografia i comprovar que tenia una pneumònia bastant avançada. Aleshores començava l’aventura.
Les proves PCR van donar negatiu en coronavirus i jo estava força segur de què no havia agafat el virus, ja que quan em vaig començar a trobar malament, feia tres setmanes que no sortia de casa i ningú del meu voltant s’havia contagiat. Tot i això, donada la particularitat del moment, em van donar per un cas positiu i em van enviar a la planta sis de l’hospital, amb la resta de persones infectades pel virus. Ni t’imagines les mesures de precaució que vaig prendre per no agafar el virus en cas que no en fos portador!
Tot això i molt més el que trobareu a Box 625. Gràcies a Andreuenc, als andreuencs i a les andreuenques que segueixin les vicisituds dels personatges i, sobre tot, molta Salut!
Comments